La sobretaula era interessant. Algú del grup va comentar: -Esta societat ens obliga a passar per damunt d’allò que és correcte. I explicava: -Jo porte el meu fill al col·legi en el vehicle. No puc circular a 40 km/per hora com mana la normativa en la ciutat. Et xiulen, t’urgixen els altres conductors a que acceleres. El meu fill se n’adona que no complisc la norma, perquè els altres m’obliguen a incomplir-la… I així en altres camps de la vida.
Quan va acabar
de relatar-nos les seues experiències, prengué la paraula una altra
persona. Es va dirigir als comensals decidit: -No n’estic d’acord!
Solament hi ha una forma d’actuar; fer-ho bé. I és allò que s’ha de fer. S’ha
de passar per damunt d’allò que uns altres opinen o reclamen i seguir
allò que sabem que està bé encara que siga molest. És l’única manera de fer-nos
bé a nosaltres mateixos, d’educar bé els nostres fills, i de millorar la
societat.
Però
aquest cavaller sabia que la revisió completa i garantida, amb el seu pas pel
taller, és aquella que s’ha de fer i amb la periodicitat que cal. I encara més,
solucionar també tot allò que s’observe en qualsevol
moment què poguera perjudicar les
persones, els vehicles i la càrrega.
La
tenia damunt la seua taula. Era la nota amb la indicació que es passara la
revisió dels camions. Va entrar un personatge molt comú, i al vore l’escrit, li
amollà a l’empresari: -Estàs badoc? Però vas a fer això? No, home, no. Et vas a
estalviar un bon grapat de diners si sol·licites la revisió en tal lloc. Et
donaran els papers i els camions no hauran d’entrar a taller.
L’empresari feu com calia, la revisió, perquè l'importava el negoci, però molt més, que en
allò possible no hi hagueren danys personals.
Hi ha
encara bona cosa de gent què fa les coses bé.
El teu amic,
Francesc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario