J0VES EN DIFICULTAT ENS ENSENYEN (Valencià)

Amiga, amic, amb aquest títol no es vol dir que qui passa per una circumstància difícil, a la fi aconsegueix créixer. Açò ho aconsegueix si assumeix la incomoditat, el dolor, el patiment què no pot remeiar, amb enteresa i paciència. Sinó, aquesta situació, segueix essent, una prova. Però d’ella no trau experiència, aprenentatge, ni millora, ni maduració personal.

En l’entrevista (1) què se cita, hi ha matèria interessant per a la present reflexió. A la pregunta del periodista : “Què ens poden ensenyar els xavals què freqüenten les cases salesianes en els llocs de conflicte?”, Don Stefano respon: “Els joves què viuen en països de guerra o en els que no estant en guerra, no tenen un present ni un futur normal, ens ensenyen, en primer lloc, les ganes de viure, de aprendre, de millorar”.

I continua el salesià Visitador: “Els joves pobres ens ensenyen el desig d’energia per a viure i afrontar la vida. Ens ensenyen amb la capacitat de sacrifici, amb la determinació, amb la energia què posen en les coses que fan, inclòs en les més simples”.

Encara segueix Don Stefano: “Aquells què viuen en països de guerra, com Síria, et meravellen per la dignitat humana, per la profunditat i per la gran humanitat. Quan un té clar tots els dies que podria morir, viu d’altra manera, amb altra intensitat, amb altra visió de la vida”.

Què important és educar a preparar-se bé en coneixements, però no descurant forar-se en les actituds de sacrifici, de viure a fons la vida, d’enfrontar amb serenitat els reptes de la vida, de gaudir de la bellesa que té el viure amb dignitat i fraternitat.

El teu amic

Francesc

(1)    L’entrevista, del “Boletín Salesiano” d’Espanya (desembre 2015), n’és del salesià periodista Josep Lluís Burguera.

(2)    L’entrevistat, és el salesià italià Don Stefano Martoglio, Visitador Regional per a la zona salesiana de la Mediterrània.

Nota.- Quelcom refugiat d’esta nació citada en la reflexió, ens comenta: -Mentre en són uns

setmanes, uns mesos, o pocs anys, tens la il·lusió que l’horror de la guerra acabe. Però quan en són alguns anys... quan ixes cada dia, pel matí, perquè no pots romandre a casa, has de seguir la vida normal… t’acomiades dels teus, dient: “adéu, una besada; si torne, ens veurem”.