XARXES I PESCA (Valencià)

Després d’una gran alegria ens passa molt sovint que perdem alè. Que en el cas més concret d'haver compartit amb algú/na una felicitat, una sintonia extrema, aquesta vaja difuminant-se i anem restant-li importància a eixa super-bonica relació, i tornem a la rutina pesada i desdibuixada. 

¿No els va passar açò mateix als apòstols visitats per Crist ressuscitat? Els deixebles tornaren –segons ens afirma l’evangeli de Joan- als seus llocs comuns: Galilea, el llac, la barca, les xarxes, la pesca. La pesca? És que pescaren cap cosa? Potser aquest fracàs fóra el detonant per comprendre que havien perdut el seu amor primer.

-Estima'm com tu ho fas

Cridava moltíssim l’atenció una frase escrita en anglès a l'asfalt. I encara -dintre la seua resistència a la intempèrie- diu així: “Estima’m com tu ho fas”. La proclama d’amor, amb lletres blanques, estava a l’abric d’un bonic cor blau, ara desdibuixat. Aquest apany hi és allò que, al remat convenç(?) un/a amant; s'acoforma que les coses continuen així, amb eixe senzill amor, amb allò que dóna de sí el cor humà, fràgil i inconstant. No hi és pas una desviada consideració!

Però no! El cor de l'amant necessita més compromís, més il·lusió, més passió, tot i que l’absència o l'oblit del seu amat/da. Aquesta situació va ser allò que li va passar a Jesús ressuscitat. Havien conviscut amb ell; més encara, havien estat testimonis de la seua resurrecció; els havia comunicat el seu Esperit…  ells, els seus amics, els seus deixebles tornaven a la barca i a les xarxes. A la rutina d’abans. ¿Quina cosa els quedava de l’amor del seu Mestre que, amés, havia donat la seua vida per ells i ara se'ls la regalava a mans plenes; què era la seua vida?

Serà oportú un bon entrebanc -un fracàs, com el de la pesca cero?- per a reaccionar i vore novament el valor d'un amor? Redescobrir la felicitat, la companyia de l’amant i “amat”. Declarar-li de nou l’amor, perquè encara hi està, però s’havia quedat amagat, com apagat.

Amiga, amic, quina cosa més humana açò! Però allò que n’és ja diví és tornar a sentir l’alegria i la passió de nou. Sentir, en aquest cas, que amb ell, sant i feliç Jesucrist –com li cantaven cristians anteriors- es trencarà la xarxa, plena d’alegria, de vida i de felicitat.

Encara, doncs, bons amics?

Amiga, amic, bones Pasqües!

Francesc