lunes, 14 de marzo de 2016

ALEGRIA ENMIG DE LA PENÚRIA (Valencià)


Estimada amiga o amic, quan es fa un camí (“...nuestras vidas son los ríos, que van a dar a la mar...” ens diu Jorge Manrique), sempre és convenient fer una parada. Un descans, una petita tertúlia, un festeig d’allò alegre que hem sentit. És a dir, expressar personal i col·lectivament les coses boniques que ens van succeint. Potser siga amb un acudit, amb una cançó, amb un bes, un abraçada o amb un ball... I si et gites d’esquena damunt la gespa i mires cap al cel? Quina joia! 


Mamà Margarida, la mare de Don Bosco, fou sol·licitada pel seu fill per a que li ajudara en l'Oratori de Torí amb una quinzena de xicons abandonats. La dona, quan va arribar i veu la falta que de tot hi havia, no se’n lamentà, ans vengué terrenys seus, portà el seu aixovar de boda, carregà de sa casa vi, panís, fesols, blat i coses semblants. I ens conta el seu fill en “Memòries de l’Oratori”: -Una nit, ma mare, què sempre estava de bon humor, cantava (crec que també ballaria) rient: -Ai del món si ens mira, forasters i sense lira (la moneda italiana).” 



Maria de Natzaret feu una cosa semblant. Quan va sentir el seu embaràs, i la proximitat de Déu en sa vida, anà corrents (ballant?) a la casa de la seua cosina Isabel i allí sí que ballà –va ballar fins i tot el xiquet que Isabel portava al ventre) i entonà el càntic tan conegut de lloança al seu Senyor.



I Jesús de Natzaret? Va fer el mateix quan començava la seua tasca d’evangelització pels pobles galileus: Ho feu entre l’alegria d’una festa, d’un banquet de bodes (Canà), a la qual col·laborà obsequiant els nuvis i comensals un bon vi, per tal que no se’ls hi acabara mai l'alegria.

De semblant forma podem també nosaltres tastar l’alegria en les nostres dificultats i treballs. Si parem i deixem córrer els sentiments, l’alegria, les coses boniques de la vida, també fruirem d’un oasi, que ens permetrà d'albirar que el patiment no n’és la final de la nostra vida. Eixa petita parada, serà allò que ens assenyala la Bíblia: “Alceu el cap, s’acosta la vostra salvació”.

El teu amic,
Francesc
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario