MAMÀ MARGARIDA, LA MARE DE DON BOSCO (Valencià)

Mamà Margarida, mare de Don Bosco, es va abocar al seu espòs Francesc i als seus fills, Joanet i Josep; i va cuidar com a fill a Antoni, fill de l’anterior matrimoni de Francesc, la dona del qual havia faltat. Francesc morí molt jove, deixant-li els tres xics, Joanet de dos anys, Josep i Antoni. Margarida s’arromangà i va cuidar d’ells i també de la seua sogra, invàlida.

MARGARIDA OCCHIENA - MARE DE JOAN BOSCO

Eren pobres, havien de treballar per a d’altres la terra i apanyar-se-les amb l’escàs benefici d’aquestes dures tasques i amb uns quants animals de granja. Tot i això, Margarida va ser sempre generosa amb qui li demanava ajuda, bé fóra, menjar, o fins i tot refugi. En aquells temps, per qüestió de guerres i bàndols, no era estrany que passaren per eixa zona piamontesa molts fugitius què fugien del perill i de la crueltat de les conteses. Mai va preguntar per llurs idees. Els va atendre i els va oferir la calor de la llar i el senzill menjar d’una polenta.

Margarida va vore en el seu fill menor les qualitats, i la seua disposició a fer el bé als seus amiguets. I patí al no poder enviar-lo a l’escola. Però va educar Joan amb tota l’atenció tant en els valors humans com en els ensenyaments religiosos. En realitat, atengué tant a Joanet com als seus germans. A banda d’exercir de mare i pare alhora, fon la catequista que els ensenyà a pensar que Déu sempre ens mira, que és Pare que ens cuida, donant-nos el sol, la bellesa del cel estrellat,  els fruits de la terra. A esperar en ell, tot i que les inclemències de les collites. Els seus fills aprengueren d’ella les oracions, que recitaven al tornar cada dia, rendits del dur treball del camp. Els va preparar a la Primera Comunió i a confessar-se.

M A M À  M A R G A R I D A

Quant a allò humà, va ensenyar els seus fills amb el seu exemple que cal arromangar-se per a treballar i poder guanyar-se l’aliment. Quan pogué vore el seu fill Joan estudiar, i en acabant ja al Seminari, el va recolzar i el visitava tot allò que podia. Especialment quan de novell sacerdot, es va posar malalt a conseqüència dels molts treballs en favor dels jóvens abandonats de Torí.

Fins que, als seus últims deu anys de vida, sol·licitada pel seu fill Don Bosco, arribà a l’Oratori de Valdocco, en Torí per a ser la mare de tots eixos xics, amb la seua entrega generosa com a cuinera, rentadora, dona de la neteja, exemple de fe, suport del seu fill… on es va guanyar merescudament l’estima i el bonic nom de mamà (Margarida).

MAMÀ MARGARIDA, MARE DE DON BOSCO

Per a conèixer més a aquesta senzilla, però gran dona –hui declarada Venerable per l’Església- s’ha instituït el Premi “Mamá Margarita” de part de l’Associació d’Antics i Antigues Alumnes de Don Bosco d’Elx - Alacant (Espanya). Pròximament tindran lloc els actes del reconeixement de la dona, entre moltes -les quals, gràcies a Déu, van seguint les passes de Mamà Margarida-, què ha sigut guardonada amb aquest premi.

Premi també per a tu, estimada amiga o amic, si ets també d'eixa mateixa pasta de generositat i servei desinteressat que la mare de Don Bosco.

 

El teu amic,

Francesc