A Don Bosco el presentem de vegades com un “rectoret” què s’encaminava ja de menut a aquesta vocació.
No és el cas. Clar que anava educant-se al costat de la seua admirable mare
Mamà Margarida; que ella li anava fent observar les coses que eren convenients
i aquelles no ho eren en la seua vida. Clar que vetlava els somnis de
Joanet Bosco...
 |
| Foto de la película "Don Bosco", de Lodovico Gasparini |
És de veres que era un líder, tant de xiquet amb la seua mentalitat infantil
com de més de major, adolescent i jove que estudiava a Chieri (Itàlia).
S’observava en ell la vertadera amistat amb els amics, xiquets o joves i bon
tacte per a portar-los al bé. Però també i, gràcies a
Déu, va tindre les seues crisis, primer a l’Institut i després al Seminari, a
causa de la seua edat i circumstàncies.
La vertadera vocació, l'entrega total de sa vida als joves la trobem més endavant. [Encara que hauríem
de considerar un episodi d'entrega més viva alguns anys a venir.]
Tornem, però, al nostre fil: Quan acaba la carrera de teologia i és ordenat sacerdot, és aleshores quan es posa amb total confiança en les mans de Don José Cafasso (proclamat sant per l’Església) el qual li recomana seguir preparant-se com a novell sacerdot . La preparació constava d’una part teòrica i d’una altra pràctica. Aquesta part pràctica el va portar, de la mà del seu conseller, a visitar la presó, on va trobar xicons, la desesperació dels quals va llegir en llurs ulls, què se li clavava al cor. El mateix veia als carrers (baralles, robatoris...) o a les fàbriques (malalties què acabaven freqüentment en mort, abusos de tot tipus –bastonades, maltractament, horaris llarguíssims, brutícia, un pagament de misèria...).
Tornem, però, al nostre fil: Quan acaba la carrera de teologia i és ordenat sacerdot, és aleshores quan es posa amb total confiança en les mans de Don José Cafasso (proclamat sant per l’Església) el qual li recomana seguir preparant-se com a novell sacerdot . La preparació constava d’una part teòrica i d’una altra pràctica. Aquesta part pràctica el va portar, de la mà del seu conseller, a visitar la presó, on va trobar xicons, la desesperació dels quals va llegir en llurs ulls, què se li clavava al cor. El mateix veia als carrers (baralles, robatoris...) o a les fàbriques (malalties què acabaven freqüentment en mort, abusos de tot tipus –bastonades, maltractament, horaris llarguíssims, brutícia, un pagament de misèria...).
Per això quan Don Cafasso
li va proposar anar a Gènova per a ser preceptor dels fills d’una família
acomodada que li pagaria molt bé, rebutja la proposta i se sent cridat
–vocacionat- per eixa experiència de la joventut que a crits l'estava cridant.
El teu amic,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario