Quan en aquesta “aldea” global intentem
comprendre tantes formes de enfrontar-se amb la vida, hem de considerar que
aquell que no té una identitat pròpia, que es dilueix en l’ambient… en realitat
es despersonalitza i enlloc de ser element de construcció de sí mateix i de la
societat, allò que fa és defraudar l’aportament del seu propi i personal
recolzament a la societat i a ell mateix.
El geni, la forma de veure el món d'una persona depèn del
seu lloc de naixença on s’ha amerat del paisatge, dels seus colors, de la bonança
o rigor del seu clima, del seu sol, del seu vent, de la seua llum.
 | ||||||||||
L'autor a la seua terra natal
Mitjançant la pròpia llengua materna ha rebut tradicions,
refranys, la sapiència en què al seu voltant s’entenia la vida, diferent
d’altres ambients i contrades. Per altra banda, les persones han rebut a
l'escola amb els seus estudis fets,
coneixements més generals i estesos, que li han de procurar en la vida
treball, cultura i gaudiment. I especialment, podrà esbrinar el vertader sentit
de l’existència.
Un exemple d’allò
que significa perdre la identitat succeeix quan una associació ha de canviar la
seua Junta i decideix canviar-la en tots els seus membres. Perdrà normalment el patrimoni: la
confiança guanyada a l'interior de la Junta i amb els associats. També perdrà les relacions què hi havien amb
terceres persones o institucions, les experiències de gestions i d’activitats, el
coneixement dels mètodes per aconseguir els objectius de l'Associació i d'altres.
També cal
considerar l’aspecte religiós que tant ens pot ajudar a clarificar el sentit de
la vida. Prou serà per açò,
que tinguem en compte quina cosa significa el somni de Déu per a cada persona, què és el que nosaltres siguem allò que som, amb el nostre geni, amb el nostre cor, també amb les nostres errades, però també amb el nostre penediment. Que conreem la nostra creativitat, les nostres intuïcions, i exercim la nostra forma d'amar única. De tal manera que així lloem el nostre Pare i creador per a gaudir amb ell.
El vostre amic,
Francesc
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario