AMOR D’ENTREGA (Valencià)

Quan s’expressa la paraula amor, si no n’hi ha cap context que especifique de quin amor es tracta, els oients o els lectors poden portar-se a engany.

Per això, a l’amor que volem referir-nos en aquesta reflexió quinzenal li hem afegit el qualificatiu “d’entrega”, per així centrar l’atenció en la realitat d’un amor de donació, un amor què, sense dubte, transforma la vida d’aquell o d’aquella què la dóna.

Amés, aquest és de tal forma, que aquell que rep aquesta mena d’amor pot dir sense errar: TU LI DÓNES VIDA A MA VIDA.

Quant a descriure aquest tipus d’amor –de donació- no trobe altre exemple més aclaridor que el fet que les mares ho donen tot pels fills, i fins i tot, la vida.

Donen la vida als seus fills des del moment que saben que van a tenir-los. O podem dir que abans. Quan somnien tenir-los. Altrament, parem compte d’aquest relat:

“L’últim dia del Campament Urbà, a la nit, s’acostà una xica ex-alumna del col·legi, el qual any rere any fa aquesta activitat. La jove estava desitjosa de veure l’ambient que enguany es vivia al campament.. La xavala, ja estudiant d’universitat, va dir molt conscientment:- Quan tinga fills, vull que estiguen a este col·legi; m’encanta el seu ambient. La xica estava ja pensant al bé dels seus possibles i desitjats fills.

Per tant, donem infinites gràcies a les respectives mares, que no sols en la infantesa, sinó tota la vida, dia a dia, s’han entregat per nosaltres. Però també destaquem l’amor de donació dels pares, mestres, amigues, amics, parents, metges, psicòlegs i professionals de vocació... 

No oblidem de manera especial els iaios, doncs ells mereixen ací un apartat rellevant, per la seua entregada ajuda als seus fills i als néts: Que si  porten els néts a l’escola i els repleguen; que si els néts es queden a dinar, a sopar o dormir en sa casa; que si li deixen el cotxe al fill o a la filla; que si els donen diners –allò que poden- als fills i filles. La seua aportació no pot ser més entregada i acollidora.

Per una altra banda, la nostra fe cristiana també està precisament basada en una entrega, la de Jesucrist per nosaltres. Ell entregà la seua vida per nosaltres. L’agraïment que fan els cristians d’aquesta entrega es diu Eucaristia, paraula què significa en grec “donació de gràcies”. La suprema mostra d’amor de Jesucrist apunta al desbordant amor del Bon Déu, la qual cosa ens omple de consolació, d’esperança i també d’amor.

En conclusió, si ens donem-nos, si ens entreguem..., en una paraula,  si som capaços de donar la nostra vida, farem feliços els qui trobem al nostre camí vital, i nosaltres serem també immensament feliços.

El vostre amic,

Francesc