La societat demana
bellesa física en les persones. I això no hi és quelcom roí si aquest component
no hi és l’únic i principal que li dóna valor a una persona. Però la persona és
molt més que la seua bellesa física. Perquè amb freqüència les xiques que no es
veuen mirades, contemplades; les dones que no es veuen admirades pel seu
esplendor físic –el mateix hi hem de dir dels xics i dels hòmens- es desanimen i
la seua autoestima en moltes circumstàncies cau per terra. I en part, amb molta raó,
perquè realment tenen una valia més gran que allò que signifiquen eixes apreciacions
exclusivament estètiques i sentimentals.
Quan en la nostra
vida quotidiana ens encontrem amb una persona, no deuríem caure a la ignorància
d’apreciar sols la seua presència física, allò que ens atrau, o bé ens deixa
indiferents o pitjor, ens allunya d’ella perquè no ens proporciona emoció ni
satisfacció... Ja que la persona que tenim al davant és sempre en sí mateixa,
una preciositat. La preciositat d’una vida.
El valor d’eixa
vida, que amb freqüència no captem. Doncs eixe valor n’és quelcom amagat per a
qui es troben amb una persona, i fins i tot moltes vegades també per a la
persona mateixa amb la qual ens hem trobat.
Convé, per a la
salut de qui mira i de qui és mirada/at, no “batre” el “defectet” que puga
tenir algú. Tot el contrari; allò que caldria fer si vols animar una persona a
que desenvolupe les seues qualitats i tinga sobrada autoestima és dir-li: -‘Eres
genial, encara que hui estaves un poc despistadeta i t’has deixat el paraigua a
l’autobús. Tot i això, continues sent genial’. I si ho pensem, açò és allò
real. Tractar de definir una persona sols pel seu defecte n’és allò de
veritablement irreal i fora de la veritat.
Per a baixar en açò
a la pràctica, t’oferisc el següent succés: Tres amigues joveníssimes,
aficionades a vocalistes, trobaren una melodia en anglès (1) la qual els omplia d’il·lusió. Ja que tant el
tema musical com la lletra de la cançó els havia encisat. El missatge de la “seua”
cançó afavorida n’era precisament d’animar les xiques que pogueren estar
afonades per considerar-se amb defectes, sense valor. L’escoltaven en la llegua
de Shakespeare. Però van pensar que seria millor cantar-la en la llengua de
Cervantes. Així que es van posar a la faena per a traduir-la. El ajudava en açò
una quarta companya.
La lletra de la
cançó en castellà l’han presentat elles d’esta manera, i així la transcrivim.
Encara hi haurà de treballar-se per tal que siga del tot cantable. La cançó és
aquesta i diu així:
¡ERES VALIOSA!
-Invisible -Asustada -Sin valor
No es
tu maquillaje,
ni tu ropa,
unos ojos bonitos,
el color de
tu piel.
_______________
Ni una cara
bonita,
ni una cintura que todos ven.
¡Hay tantas
cosas que has pasado y nadie ve!,
¡tantas
cosas que no verán !
Más que etiquetas,
más
que dolor.
Tú eres:
amor e ilusión
y tienes
algo que decir…
Ohhh Waohh
¿Cuándo
verás lo que tú vales?
No tienes
nada que hacer, tú puedes.
Tú eres
perfecta, lo mereces.
¿Cuándo
verás lo que veo yo?
Eres perfecta.
No eres un
desperdicio o una maldición,
ni una copia
que pueda reemplazarse.
Ni un
sufrimiento, ni un pasado.
Tus cicatrices las dejaste atrás.
¡Hay tantas
cosas que has pasado y nadie ve!,
¡tantas
cosas que no verán!
Lo vales
porque tú lo vales x 7
.............................................
(1) Aquest tema musical n’és original de Cimorelli: “You’re Worth It”.
A propòsit, amiga,
amic, a les quatre xiques els falta un vers per a completar la cançó. Potser tu
pogueres escriure’l, no? Seria sens cap dubte una bellesa.
El teu amic,
Francesc
Amb la idea de que l'aigua d'estes reflexions -ja escrites en castellà- siga també com aquelles que afloraven dels pous de l'Horta de València i que circulaven per les sèquies, pures i fresques, per alimentar els camps... No d'altra manera alimenten les nostres vides.
ResponderEliminar