UN SUPERHEROI O UNA SUPERHEROÏNA

EL MISSIONER POT SER UN SUPERHEROI PER A ELLS

Tots necessitem un o una superheroi. Els joves, sobre tot, ho necessiten més. Un superheroi és aquell què t'escolta, i al qui tu pots escoltar. I que et fa sentir que sempre està amb tu.

Un professor de Formació professional... Més que profsessor, es podria dir que és un amic, què sap de la vida que porta el seu alumne i de la vida que pot anar portant per a integrar-se amb valentia, dignitat i bona professionalitat en allò què prompte li espera.

Està clar, això pot passar solament si vols als teus alumnes, estàs amb ells i vols saber amb realisme com són. Per tant, t’apropes per a escoltar-los, deixes que ells t’escolten, perquè necessiten la teua sincera paraula, els teus arguments; i molt més, valoren i necessiten el que  empres eixe bonic temps per a estar en allò que els preocupa o els il·lusiona a ells i a tu.

Eixe professor, aleshores, pot ser un “superheroi”. I els seus alumnes estaran esperant que els pregunte, els escolte i els aconselle i anime.

Un “superheroi” en el pla educatiu integral fon el gran pare de la Juventut, Don Joan Bosco. Però ell també va tindre a una “superheroïna”, Mamà Margarida, sa mare. Realitzava fins al final amb els seus fills –més especialment amb Joan- eixe ofici d’escoltar i ser escoltada; que ambdues són certament una necessitat què tots tenim. Una nit estrelada, li deia: ‘Joanet, mira les estreles; totes les ha posat ahí el Senyor, per a que admirem la seua grandesa i l’hermosura què vesa sobre nosaltres. Així ens cuida i ens ama sempre’.

El tu amic,

Francesc.