DIFERENTS, PERÒ IGUALS (Valencià)

Resulta, amiga, amic que en ocasions observem que persones i col·lectius, fan bones i fins admirables actuacions i projectes solidaris pels seus. Però açò no ho realitzen pels que no entren en eixa esfera dels seus.

Sembla que veuen als seus correctes, dignes d’atenció- En canvi, a la resta, a quins professen altres idees (polítiques, religioses…), o són d’altres països, d’altres llengües o cultures, o rases… no en són dignes de la seua ajuda. Constatats  aquests fets, s’hauria de tenir sempre en compte, que en tots els grups humans hi ha de persones que responen positivament als demés, i d’altres que no ho fan.

Tot i això, també és veritat que en tots els grups hi ha persones què han fet el pas cap a la globalitat, a la universalitat, i recolzen a tots als qui les circumstàncies els posen “a tret”, siguen de la condició que siguen, quan tenen unes carències inaplaçables.

¿Quina ha sigut la força què els ha pogut impulsar a donar este pas, no solament noble i lloable, sinó requerit i exigible a tota persona? No es pot dubtar que ha sigut una força espiritual la qual ha mogut amb plenitud la sencera persona. Esta força ens fa entendre que tots som en el fons iguals, encara que amb aspectes y circumstàncies diferents. I, per damunt de tot, que qui ens ha col·locat en aquest món, perquè ens ha volgut, -i ens vol-, ens ha emanat lliurement una resposta de fraternitat cap a tots els hòmens, com ell la

Açò ho confirma Jesús de Natzaret, quan diu: -Feliços qui cerqueu la pau, perquè Déu vos nomenarà fills seus. Jo també espere per a vosaltres i per a mi esta felicitat què no mereixem, però a què intentem aplegar al col·laborar al pla diví amb el nostre esforç en atendre a qui ens necessiten.

El vostre amic

Francesc