Informava
el salesià que, segons sa mare, Acaz estava decidit a eixir al carrer per a
estar a la missa de Nadal vigilant la porta d’entrada, tot i que ella li havia insinuat: -Fill, queda’t a casa;
ací estaràs millor que al carrer.
I així succeí, conforme el pressentiment de sa mare: Estava fent la
vigilància quan, de repent, veu un home què volia travessar la porta del
santuari, i que es dirigia cap a la seua entrada a tota velocitat. Acaz s’enfilà
cap a ell també a tot córrer, sospitant el pitjor. S’abraçà a ell i immediatament
la càrrega explosiva què l’home portava adherida al cos feu una fortíssima
explosió, què ferí mortalment el portador de la càrrega explosiva i al xicot què
l’abraçava.
A son
pare -continuava comentant des de les ones de l’emissora el pare salesià -li feren
la inquietant pregunta en certa
entrevista: Ha perdonat als qui han matat el seu fill? –Sí, els va respondre. El
papa Francesc ens ha fet un any de la misericòrdia, i ens ha dit que Déu és
misericordiós. Jo he de ser com Ell i perdonar a tots.
Acaz
havia salvat tantes persones aplegades a l’acte religiós. La seua generositat,
l’entrega de la seua vida, -ens segueix relatant el salesià- no han estat estèrils:
La comunitat cristiana se n’ha enfortit en la seua fe; i s’està iniciant ja el procés
per a fer-lo sant.
El teu amic,
Francesc
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario