Les tradicions, dintre de la seua antiguitat
que semblen ancorades en el passat, conserven, tot i això, sempre si aprofundim
en elles, unes essències vitals i renovadores. Açò passa també amb la tradició
de la “Vinguda de la Marededéu” a Elx, província d’Alacant (Espanya).
Molt de matí, sobre les arenes de la platja de
la mar Mediterrània, es rep el fred bufar de la brisa marina. S’ha d’estar ben
abrigat per a contemplar l’escena. Els personatges estan també com la brisa, en
moviment. Francesc Cantó, el guardacostes munta la seua vigilància cavalcant a
lloms del cavall, mentre avista flotant sobre la mar, moguda per les ones, una
cosa estranya. Desmunta el vigilant i es dirigeix a comprovar més detingudament
allò que sembla ser una caixa o urna de
fusta. L’arrossega cap a l’arena. I a l’obrir l’arca contempla amb enorme
sorpresa una imatge de la Marededéu de l’Assumpció. La dedicatòria amagada allí
també dóna l’adreça a i els destinataris de la mateixa: “Sóc per a Èlig”.
A partir d’eixe moment, el fidel guardacostes
s’apresta a acomplir el desig de la Senyora: Col·loca la imatge de la Marededéu
de l’Assumpció sobre una carreta tirada per una junta de bous per tal de dirigir-se
a on ha volgut la Verge. A la ciutat de les palmeres.
El camí és llarg i hui en dia el recorren uns
quants milers de persones, que acompanyen per salines, joncs, terres, camps i
ciutat a la seua patrona, compassant la seua marxa al pas constant dels bous.
Hi ha una parada a mitjan camí: Necessària per
a reposar forces, per a estrènyer amistats, per a l’espontània convivència i
per a també apropar-se a la carreta parada, on la imatge de la Marededéu de l’Assumpció
mostra la seua bellesa, reclinada graciosament en la seua arca. Ella és gràcia,
és caminant, és companya de camí.
Després de la paradeta, la patrona continua el
seu caminar, com quan de Natzaret pujà a Betlem, aclamada de quan en quan amb
eixe llamp de Francesc Cantó, que la presenta i l’aclama: -Visca la Marededéu de
l’Assumpció! –Visca! –contesta el poble.
Una imatge trobada sobre les ones, surant
sobre la mar, rescatada; que ve en rescat, en ajuda; àncora d’esperança per a
tota persona que es vullga, des de la seua abraçada maternal, apropar-se al seu Fill,
vertader Salvador de tots.
El teu amic
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario